Entendre el cicle de la pobresa

Per què sembla que algunes persones aconsegueixen l’èxit mentre que altres es mantenen atrapades en la pobresa? És talent, intel·ligència o pura sort? La resposta pot ser més senzilla del que ens pensem. Endarrerir la gratificació, la capacitat de resistir les recompenses immediates a favor de les més grans després, és un factor clau que separa els que aconsegueixen l’èxit a llarg termini dels que no ho aconsegueixen. Però, com funciona això i per què a tanta gent els costa trencar el cicle de la pobresa?
En aquest article, explorarem com funciona el cicle de la pobresa, què significa per a l’èxit futur i com podem començar a canviar aquests patrons per a una vida millor.

1. Retardar la gratificació: una clau de l’èxit

Un dels trets més crítics de les persones amb èxit és la seva capacitat per retardar la gratificació. Això significa resistir l’impuls d’una recompensa immediata i més petita a canvi d’una recompensa més gran i significativa més endavant. Per exemple, ometre aquesta hora addicional de desplaçament a Instagram per estudiar per a una prova o renunciar a una compra impulsiva per estalviar diners per a una inversió. La investigació ha demostrat que aquells que poden retardar la gratificació tendeixen a tenir un millor rendiment acadèmic, gestionar l’estrès de manera més eficaç i mantenir relacions socials més saludables.
A la dècada de 1960, el psicòleg de la Universitat de Stanford Walter Mischel va dur a terme el famós “Test de malvaviscos”. En aquest experiment, els nens petits van rebre un malví i se’ls va dir que podien menjar-lo de seguida o esperar 15 minuts per rebre’n un segon. Alguns nens van menjar el malvavisc immediatament, mentre que d’altres esperaven el segon tracte promès.

2. Els beneficis a llarg termini de la gratificació retardada

Anys més tard, Mischel va fer un seguiment amb els mateixos nens per veure com van sortir les seves vides. Els nens que van poder esperar més temps pel segon malví, en general, els va sortir millor a la vida. Quan eren adolescents, van obtenir una puntuació més alta en les proves estandarditzades, tenien més confiança en si mateixos i mostraven millors habilitats socials. Com a adults, eren menys propensos a lluitar amb l’addicció o a patir contratemps importants com el divorci. La seva capacitat per retardar la gratificació va tenir un impacte durador en el seu èxit.
En canvi, els nens que no podien esperar sovint van lluitar més a mesura que es feien grans. Tenien dificultats per mantenir-se concentrats, gestionar l’estrès i formar amistats duradores. La lliçó aquí és que aprendre a retardar la gratificació pot donar forma significativa al nostre futur.

3. El paper dels antecedents socioeconòmics

Tot i que la prova Marshmallow va mostrar els beneficis de la gratificació retardada, estudis recents suggereixen que la capacitat d’un nen d’esperar el segon malvavisc podria estar més influenciada pels antecedents financers de la seva família que per trets inherents. El 2018, l’investigador Tyler Watts va realitzar un estudi més gran i divers que va desafiar les troballes originals de Mischel. Watts va trobar que els nens de famílies més riques eren més propensos a esperar el segon malví, mentre que els de les llars més pobres tenien més probabilitats de menjar el primer.
Per què passa això? Per als nens de famílies amb ingressos més baixos, la vida sovint se sent incerta. Potser no sàpiguen si demà hi haurà menjar a la nevera o si els seus pares poden complir les promeses a causa de les dificultats financeres. Aquesta imprevisibilitat fa que sigui més difícil per a ells confiar que l’espera donarà lloc a una recompensa més gran. D’altra banda, els nens més rics estan més acostumats a l’estabilitat i confien que després vindrà una recompensa més gran perquè els seus pares es poden permetre el luxe de complir les seves promeses.

4. Pobresa i pensament a curt termini

Per a les persones que viuen en la pobresa, les recompenses a curt termini solen tenir més sentit que esperar una recompensa futura. Un nen d’una llar de baixos ingressos podria pensar: “Per què esperar un segon malví quan en puc prendre ara?” Aquesta mentalitat s’estén fins a l’edat adulta, on les persones en situació de pobresa tenen més probabilitats de gastar els seus diners en petits plaers, com menjar ràpid o roba nova, tan bon punt reben el pagament, en lloc d’estalviar per a l’estabilitat financera a llarg termini.
No es tracta només d’una falta de disciplina. Es tracta de la supervivència. Quan la vida és impredictible, se sent més segur agafar el que pots obtenir ara, en lloc d’arriscar-te a esperar un futur potencialment millor però incert.

5. Trencant el cicle de la pobresa

Entendre aquest cicle és el primer pas per trencar-lo. Les persones que creixen en la pobresa no estan destinades a romandre-hi per sempre. La gratificació retardada és una habilitat que es pot desenvolupar amb el temps, com un múscul que es fa més fort amb la pràctica. En establir objectius clars a llarg termini i treballar constantment per aconseguir-los, qualsevol persona pot millorar la seva capacitat per retardar la gratificació.
També és essencial crear una sensació de seguretat, fins i tot en situacions financeres incertes. Si esteu intentant estalviar diners, feu que el vostre objectiu d’estalvi se senti real i valuós. Per exemple, en comptes de centrar-vos en la recompensa immediata de comprar alguna cosa ara, centreu-vos en l’objectiu més gran de la llibertat financera en el futur.

6. La influència de la família i l’entorn

L’educació d’un nen té un paper important en la formació de la seva capacitat per retardar la gratificació. Tal com mostra l’estudi de Tyler Watts, els nens de llars més riques tenen més probabilitats de tenir la seguretat i l’estabilitat que fomenta el pensament a llarg termini. Els pares més rics també tenen més probabilitats d’ensenyar als seus fills sobre l’estalvi, la inversió i la importància de l’educació.
Mentrestant, les famílies més pobres poden no tenir el luxe d’ensenyar aquestes lliçons, perquè estan centrades en la supervivència immediata. Això no vol dir que les persones amb ingressos baixos no puguin assolir l’èxit —molts ho fan—, però sí que posa de manifest el difícil que pot ser trencar el cicle sense suport i orientació.

Conclusió: superació del cicle

El cicle de la pobresa pot ser difícil de trencar, però no és impossible. Si entenem com la gratificació tardana té un paper en l’èxit a llarg termini, podem començar a canviar la nostra manera d’abordar els diners, l’educació i les decisions de la vida. La gratificació retardada es pot aprendre i reforçar, però també és important reconèixer els factors socials i econòmics més amplis que contribueixen a aquest cicle.
Si us ha semblat interessant aquest tema i voleu explorar-ne més, mireu aquest [vídeo](https://www.youtube.com/watch?v=bJj-eNDTUmc) per obtenir informació més profunda sobre el cicle de la pobresa i com manté la gent atrapada. Mai és massa tard per començar a construir un camí cap a la llibertat financera, una petita decisió a la vegada.